EL TREBALL EN EQUIP: ELS ROLS

Sembla ser que el saber treballar en equip es considera fonamental per a la consecució de l’èxit en el món de l’esport i no hauríem d’obviar que un dels objectius inherents de l’esport ha de ser rendir i competir al màxim de les nostres possibilitats per aconseguir els millors resultats possibles, però també és important és el com ho farem. Parteixo de la idea que els equips que saben treballar junts, que estan més cohesionats i que a més ho fan des d’uns valors sòlids són els que aconsegueixen competir i obtenir millors resultats. Anem a veure què diuen des de la teoria els entesos en la matèria, quins serien els factors que incideixen en un bon treball en equip. Em basaré en l’exposició que fa Joan Vives, en la qual ell anomena aquests factors: definició de rols, estructura i dinàmica de l’equip, compliment de les normes, lideratge i comunicació interpersonal. En aquest primer article em centraré en els rols en un equip. Un dels aspectes més rellevants alhora de potenciar el treball en equip és la definició de rols dins l’equip. Aquests incideixen en gran mesura en l’èxit col•lectiu. En primer lloc, voldria definir què s’entén per rol. Harre i Lamb (1992) diuen que el rol és “la conducta associada amb una posició particular en un sistema social (un equip, per exemple), s’espera que l’ocupant d’una posició porti a terme determinats papers o funcions en el grup”. Per exemple, en el futbol hi ha dins l’equip diferents posicions. No és el mateix un davanter que un defensa. Cadascú en la seva funció dins l’equip ha de desenvolupar unes tasques, uns moviments ofensius i defensius. Com a entrenadors hem de poder comunicar amb claredat què s’espera que facin els jugadors segons cada posició. Una cosa que sembla òbvia, però que molts cops no es comunica de forma clara. Tornant a la teoria, es defineixen tres tipus de rols. El primer, defineix aquells jugadors que s’orienten a la tasca o objectiu a aconseguir. Serien els que podríem dir que van per feina i es centren en com millorar la productivitat i el rendiment de l’equip. Uns altres s’interessen per aspectes socioemocionals que vetllen pel manteniment i continuïtat de l’equip. Aquests són els que es centren en les relacions interpersonals i que existeixi un bon ambient a l’equip. I per últim, els anomenats rols individuals, que es centren en satisfer les pròpies necessitats personals prescindint del que necessita l’equip d’ell, i que poden ser negatives pel manteniment de la cohesió de l’equip. Haré (1985), apunta que el rol eludeix a “qualsevol conjunt de conductes que una persona exhibeix d’una forma característica dins el grup”. En aquest aspecte, tots els jugadors de l’equip tenen la seva manera de mostrar-se i la seva personalitat. En funció de com sigui un jugador li podem donar un paper més o menys important a l’equip.

Per exemple, un jugador que sigui molt treballador, tingui qualitats tècniques i alhora un caràcter pròxim amb els companys podria assumir les funcions de capità, per la seva capacitat d’unir l’equip i alhora fer de catalitzador del treball grupal. És d’especial rellevància l’elecció d’aquest rol de lideratge en un equip. En aquest aspecte, el meu suggeriment és que l’equip esculli un capità, però alhora l’entrenador decideixi algú altre que ell consideri que per les seves qualitats tècniques i humanes pugui influir positivament a l’equip. Identificar les característiques dels jugadors de l’equip és una de les tasques més importants que tenim com a entrenadors, ja que això és el pas previ a l’hora de poder atorgar funcions i papers als nostres jugadors. Alguns jugadors per la seva qualitat tècnica o per la seva capacitat d’esforçar-se poden exercir rols orientats a la tasca, altres càlids i afables poden ajudar-nos a suavitzar els conflictes i millorar l’ambient de l’equip. Conèixer els nostres jugadors és cabdal per saber què és el que podem demanar a cadascú d’ells, quin rol poden exercir per millorar el funcionament de l’equip. Per acabar hem de saber quins són els passos necessaris a l’hora de donar rols als jugadors. En primer lloc, s’ha d’exposar amb claredat quin rol espera l’entrenador de cada jugador. Quan s’ha fet això, hem de veure si aquest és acceptat pel propi jugador i finalment hem de veure que el jugador compleix amb el rol establert. En la mesura que s’accepta i es compleix el rol assignat a cada jugador, el funcionament de l’equip serà més bo. Quan hi ha conflicte dins un equip molts cops és per la no acceptació de rol per part d’algun jugador. Un exemple clar podria ser quan posem suplent un jugador que volem d’ell que surti a la segona part com a revulsiu, i aquest fet no agrada al jugador. Explicar-li la importància de la seva funció i que ho accepti és imprescindible perquè, quan li toqui participar, ho faci amb ganes de fer-ho bé. Un altre exemple és quan un jugador creu que mereix més minuts perquè es considera millor que un altre, que mereix estar més minuts al camp, però l’entrenador per qüestions d’equip considera que no és així. En aquest sentit, expressar-li i comunicar-li les seves raons del perquè decideix altres opcions, potser no s’acceptarà d’entrada, però comunicar-ho al jugador de forma sincera pot ajudar que, de mica en mica, ho accepti i, si més no, conèixer què és el que l’entrenador espera d’ell com a jugador d’un conjunt. Així doncs, observem els nostres jugadors, valorem les seves característiques, assignem el rol que millor s’adapti a les seves característiques, comuniquem-li a l’esportista i també a l’equip en conjunt, observem i ajudem-lo que l’accepti i finalment que el compleixi dins i fora del camp. Els rols en l’equip és un factor que pot ajudar, com a entrenadors, a millorar el funcionament del grup i el treball en equip.

UNA EMPRESA XINESA S'EMPORTA 2.500 TREBALLADORS DE VACANCES A MADRID i BARCELONA

El president del Grup Tiens, l'empresari i filantrop Le Jinyuan, ha escollit Espanya per convidar uns 2.500 dels seus treballadors a passar unes vacances plenes d'activitats lúdiques i culturals. L'empresari xinès invertirà més de set milions d'euros en 1.650 habitacions d'hotel, 70 autobusos i quatre trens AVE. L'any passat va fer el mateix a França: uns 6.500 treballadors van anar de vacances pagades a París i Niça. Els treballadors de Tiens, dedicada, entre altres camps, a la investigació, desenvolupament i distribució de productes de salut i bellesa basats en la medicina tradicional xinesa, arribaran de manera escalonada a l'aeroport de Barajas el 4 de maig en més de 20 vols. Els treballadors estaran a Madrid fins al 8 de maig. Aquell dia agafaran quatre trens AVE amb destí a Barcelona, ​​on estaran fins al dia 10 de maig. Per als treballadors de Tiens seran uns dies d'esbarjo, però en què no pararan, perquè els han preparat una infinitat d'activitats culturals i lúdiques. El programa inclou des de visites guiades al Palau Reial de Madrid i a la ciutat monumental de Toledo fins a la Sagrada Família de Barcelona. I assistiran a un espectacle taurí que s'ha preparat per a l'ocasió a la plaça de toros de Moralzarzal. El programa també ha tingut en compte els possibles amants del 'shopping', i s'han tancat visites especials a centres comercials com El Corte Inglés i La Roca Village. AMB LA PAU I EL PROGRÉS PER BANDERA A Madrid, els afortunats empleats participaran en un gran acte el 6 de maig amb el lema 'Hola, Espanya! Hola, Tiens!'. En aquest acte, els més de 2.500 treballadors de Tiens desplegaran una bandera gegant de 100x60 metres i 500 quilos de pes amb les paraules 'pau' i 'progrés'. L'any passat, Niça va ser protagonista d'una imatge similar. En aquella ocasió, tots els treballadors van formar la frase: "Tiens 'dream is Nice in the Costa Blava". I van entrar al Guinness al realitzar la frase humana més llarga del món. Le Jinyuan assegura que l'objectiu del viatge és impulsar l'intercanvi cultural. "La història, la cultura, la magnífica diversitat geogràfica i gastronòmica d'Europa en general, i d'Espanya en particular, fan que sigui el lloc ideal perquè el Grup Tiens celebri aquest gran esdeveniment", ha explicat el magnat xinès.

EL TREBALL EN EQUIP PRESENT A L'ESPORT

El respecte, l'esforç, l'ambició, el treball en equip i la humilitat són els cinc principals valors que descriuen l'esperit del FC Barcelona Mapa de Catalunya amb la bandera blaugrana de fons Catalunya blaugrana RESPECTE El respecte als altres és un dels pilars fonamentals de la vida democràtica i de la capacitat de viure en societat. Afecta, per tant, l’individu, i té alhora una dimensió social o col·lectiva. En l’esport, el respecte esdevé fonamental, ja que es creen situacions de tensió que cal resoldre de manera gairebé instantània. Cal, per tant, disposar, per sobre dels reglaments i les normes, d’aquest valor que garanteix les interrelacions personals, cordials i correctes. En l’esport, el respecte hi té unes concrecions semblants a les que després s’exigeixen socialment, però la intensitat del moment fa que la presència o l’absència de respecte sigui molt més òbvia i afecti el desenvolupament de la situació o esdeveniment. ESFORÇ Hi ha molts models socials que defugen l’esforç i advoquen en favor de la sort, l’oportunisme i el triomf immediat. Amb tot, però, l’esforç és un valor que ens permet arribar a llocs impensables o aconseguir fites i objectius que en moments determinats ens han semblat molt llunyans o inassolibles. La dedicació, el rigor, la constància, la capacitat de sacrifici i la perseverança donen fruit, mentre que la sort o el triomf ràpid sovint són fugissers o momentanis. Cal fer notar que en el món escolar, els mestres i professors ja fa temps que reivindiquen la cultura de l’esforç com a vehicle de desenvolupament acadèmic i superació personal, que ha d’ajudar a construir models socials nous. AMBICIÓ L’ambició és la voluntat d’aconseguir el màxim rendiment i de fer les coses no només bé, sinó tan bé com sigui possible fer-les i intentar superar-se cada dia. Es tracta d’un valor que tant és aplicable a l’individu com als col·lectius. I aquesta opció posa en marxa un entramat de valors tan variats com ara l’excel·lència, la paciència, la disciplina, l’ordre, la motivació, la responsabilitat, etc. En efecte, l’ambició convoca i necessita un sistema de valors ampli, i, a la vegada, es relaciona amb la feina ben feta, l’esforç i el rigor. Probablement, pel que fa a les fites, apuntar a l’ambició és la manera més segura d’assolir-les, és l’impuls per créixer. TREBALL EN EQUIP El treball en equip implica que el subjecte passa a formar part d’un grup i que, com a tal, n’esdevé un element actiu que actua sobre el conjunt (a vegades, fins i tot, en detriment de la pròpia individualitat). Són innegables els beneficis que comporta el fet de saber-se part d’un tot i que aquest fet requereix un aprenentatge i l’accentuació de molts altres valors. HUMILITAT Sovint, quan els esportistes i, en general, els individus assoleixen les fites que s’han marcat, se situen en un pla de superioritat (física, moral, econòmica, etc.) que els fa oblidar una sèrie de valors que amb tota probabilitat han intervingut en la consecució del seu èxit entès com a obtenció de fites: esforç, perseverança, autocontrol, etc. Tothom és conscient de com l’actual FC Barcelona ha gestionat els triomfs obtinguts en els últims anys, i com des de la humilitat (i també des de l’esforç, el rigor, la responsabilitat, etc.) s’ha guanyat el respecte del seu entorn, dels adversaris i, en general, de tothom. La humilitat probablement consisteix a saber com tenir clars els valors, a mantenir-los i a defensar-los fins i tot en situacions de superioritat clara o d’èxit.

EL TREBALL EN EQUIP

L'altre dia llegia en un article que sovint parlem de treball en equip, però que en realitat aquest treball no era realment un treball d'equip. Sovint parlem de treballar junts, sovint parlem de fer grups, sovint diem que junts les coses surten millor, però la realitat és que molt sovint, massa sovint potser ens trobem treballant individualment, ens trobem en una societat on cadascú va a la seva, una societat on tots anem amb un smartphone que certament potser ens facilita la vida i ens apropa als que estan lluny, però ens allunya possiblement dels que estan aprop... però la meva reflexió no va encaminada a fer una crítica en aquest sentit, potser en un altra ocasió... Avui toca parlar de la importància d'aprendre a treballar en equip, toca parlar de la necessitat des de ben petits d'acostumar als petits a treballar junts, d'acostumar-los a valorar els altres, de valorar a cadascú pel que és, toca parlar de la necessitat d'aprendre uns valors que ens ajudin a ser millors persones, uns valors que en facin crèixer i gaudir de la vida d'una manera positiva. Treballar en equip no és fàcil, treballar en equip requereix un gran esforç per part de tots, requereix aprendre a escoltar, requereix aprendre a esperar, requereix respectar, requereix paciència... però sobretot requereix il.lusió i creure en tots i cadascun dels membres de l'equip. Ben cert és que sempre en un equip hi ha un líder, el que cal és que aquest líder sigui un líder en positiu i que es converteixi en algú que tira endavant, algú que tingui ganes d'emprendre, algú que cregui en els altres quan potser els altres no hi creuen, algú que cregui en el grup més que ningú i llavors el treball en equip serà possible. Cal per tant, un cop més i com sempre vaig dient que els adults siguem el model, cal que siguem nosaltres que ja des de ben petits els mostrem els beneficis de treballar en equip, cal que busquem activitats que ens permetin compartir molt més que un espai físic, no n'hi prou en compartir només una taula, sinó que cal anar més enllà, cal per tant reflexionar, valorar, canviar i anar cap aquest treball en equip respectant això sí les característiques i necessitats individuals... complicat, però possible si entre tots ens ho proposem.