EL TREBALL EN EQUIP A L'ESCOLA

Els avantatges que proporciona el treball en equip del professorat són nombrosos, ja que, a més dels beneficis que aporta a l’alumnat, millora les relacions personals i socials amb els nostres companys i les nostres companyes i potencia el desenrotllament professional.

En “Orientats” volem mostrar-te diversos aspectes relacionats amb este tema que poden interessar-te en la teua pràctica com a docent:

BENEFICIS PER AL PROFESSORAT I ELS SEU ALUMNAT:

• Oferix suport moral i seguretat als membres del grup, tot augmentant així la possibilitat de dur a terme tasques complementàries, com la investigació.

• Facilita la coordinació entre el professorat i fomenta la seua implicació en el funcionament del centre.

• Incrementa l’eficàcia i atorga més capacitat de resposta als centres.

• Reduïx l’excés de treball perquè es compartixen càrregues i pressions.
Incrementa la capacitat de reflexió i facilita l’accés a noves idees i a la creativitat.

• Promou les relacions personals i socials positives.

• Proporciona més oportunitats per a aprendre i fomenta el perfeccionisme continu.

• Dóna suport a la transformació social i al canvi de valors.

CONDICIONS QUE AFAVORIXEN O DIFICULTEN EL TREBALL EN EQUIP:

Conéixer quins elements faciliten la col·laboració i quins la dificulten ens pot ajudar a buscar els contextos en què la col·laboració es produïx amb més facilitat, així com aquells altres en què difícilment arribarà a produir-se, per a, d’esta manera, afavorir els primers i tractar d’evitar els segons, o almenys atenuar-ne els efectes.

ELEMENTS QUE FACILITEN LA COL·LABORACIÓ:

• Compartir idees semblants sobre l’ensenyança.

• Tindre la capacitat d’adoptar decisions amb els altres, tenint en compte les seues aportacions.

• Tindre interés per innovar.

• Conservar una actitud dialogant i democràtica.

• Tindre seguretat en el treball que fem.

ELEMENTS QUE DIFICULTEN LA COL·LABORACIÓ:

• Mostrar actituds competitives respecte als altres companys i companyes.

• L’organització dels centres en els quals no es promou la col·laboració amb el professorat tenint en compte, de manera exclusiva, la instrucció de l’alumnat.

• De vegades, la falta de temps per a treballar en comú. El professorat sol dedicar més temps a la preparació individual de les seus classes respectives que al treball en equip.

ALGUNES MESURES QUE PODEN ESTABLIR-SE DES DELS CENTRES I ELS SEUS EQUIPS DIRECTIUS PER A PROMOURE EL TREBALL COL·LABORADOR:

• Treballar en equip ha de ser una prioritat dels centres i com a tal ha d’incloure’s en el PEC. Com a conseqüència d’esta prioritat, el treball docent ha d’organitzar-se de manera que la col·laboració siga necessària i possible.

• Promoure, per part de l’equip directiu, el desenrotllament d’objectius comuns amb els quals s’identifique el professorat i dels quals sorgisca la necessitat i l’interés per treballar duna manera col·laboradora.

• Afavorir, en els centres, les relacions basades en l’ajuda, el suport i l’obertura mútua, ja que només este és el clima propici per a desenrotllar la col·laboració.

• Promoure projectes innovadors per al disseny i el desenrotllament dels quals siga necessària la col·laboració entre el professorat que els du a terme.

• Repartir les tasques comunes del centre com ara guàrdies, vigilància de pati, atenció a la biblioteca… tenint en compte el temps disponible que deixen les activitats en què cada professor o professora col·labora.

• Organitzar els espais del centre tenint en compte els espais comuns que faciliten la col·laboració.

• Procurar que les propostes de col·laboració no partisquen només dels equips directius. Estos han de considerar debatre i, si és el cas, donar suport a les iniciatives de treball conjunt que sorgisquen del professorat.

• Promoure el treball en equip entre l’alumnat, incloent esta manera de treballar en el projecte curricular com un aspecte distintiu de la metodologia del centre.

EL TREBALL EN EQUIP: MICHAEL JORDAN

EL TREBALL EN EQUIP

·

Michael Jordan

EL TREBALL EN EQUIP

(Michael Jordan, ex jugador de basket, reconegut com el millor atleta del segle XX)

• “Per guanyar campionats tots tenen que saber quin es el seu paper dintre del grup. Cadascú té que conèixer les seves qualitats i posar-les al servei de l’equip”.
• “Per això es imprescindible que desaparegui  l’egoisme. Hi ha molts grans jugadors als que els hi costa entendre-ho i no ho accepten perquè es creuen superiors, però s’equivoquen. Els grans triomfs s’aconsegueixen mitjançant el treball en equip”. 
• “En tots els esports hi ha equips amb grans jugadors que mai han aconseguit un títol important. Això normalment passa perquè aquests jugadors pensen que ells son els més importants, que els demés tenen que jugar per ells i no estan disposats a sacrificar-se per el bé de l’equip”.
• “Si els objectius es plantegen i s’aconsegueixen com equip, les carreres individuals destacaran per sí mateixes”.
• “Prefereixo comptar amb cinc jugadors de menor qualitat que desitgin formar un equip que disposar de cinc jugadors que es considerin superiors i no es vulguin sacrificar”.
• “Les individualitats guanyen partits, però el treball d’equip i la intel·ligència guanyen campionats”.

EL TREBALL EN EQUIP: CONTES MOLT ÚTILS PER TREBALLAR VALORS

A l’escola és imprescindible treballar actituds i valors que contribueixin a la convivència, cal donar elements perquè siguin capaços de viure plenament i de manera feliç.

Els alumnes, han d’aprendre a ser competents per viure i conviure d’acord amb uns valors fonamentals: la llibertat i la responsabilitat personal, la solidaritat, el respecte, la igualtat, l’equitat…

Quins valors podem treballar?

Podem agrupar els valors en quatre grans blocs, ordenant-los des d’una dimensió més individual fins a una de més col·lectiva.

• Aprendre a ser i a pensar (Autoconeixement, autoestima, les emocions, el diàleg, habilitats de reflexió…)
• Aprendre a actuar de manera autònoma i coherent (Autonomia, cultura de l’esforç, responsabilitat…)
• Aprendre a conviure (Empatia, habilitats socials, cooperació, solidaritat, altruisme, amistat, resolució de conflictes, mediació, tolerància i respecte, convivència…)
• Aprendre a ser ciutadans responsables en un món global (Justícia, igualtat, llibertat, equitat, no discriminació…)

 Treballem els valors a partir dels contes.

Els contes són una eina molt útil per treballar els valors, són molt visuals i permeten que els alumnes reflexionin sobre temàtiques molt diverses.

En aquest article he fet un recull de contes que treballen el valors per aprendre a conviure i per tant molt útils quan formen part d'un grup o equip de treball:

•   Tolerància i respecte

Una altra cosa. Kathryn Cave (Autor) Chris Riddel (Il·lustrador) Edicions Elfos.

És un llibre que treballa l’acceptació de les diferències entre les persones, i com, a partir de la tolerància, es pot gaudir de l’amistat. Aquest llibre, ens permetrà reflexionar amb els infants sobre l’acceptació de les seves diferències i les actituds de respecte cap a les persones, valorant la diversitat i la tolerància com aspectes positius.

Les tres bessones i l’olimpíada més especial. (Una mirada al món) Roser Capdevila (Autor), Carles Capdevila (Autor) Las editoriales CROMOSOMA, ICARIA y la ONG INTERMÓN OXFAM

Teresa i Helena s’emporten una sorpresa en descobrir que Pep, grasset, baixet i lent per aprendre, és tan bon atleta. Ana coneix el seu secret: Pep és un esportista molt valent i s’està preparant per als jocs “Special Olympics”.
Gràcies a en Pep i als seus amics, les Bessones descobreixen que hi ha persones que tenen dificultats per fer les coses, però que, com tothom, tenen talents ocults. A l´escola, volen veure la cerimònia d’inauguració dels Jocs. L´Avorrida, com sempre, no els ho posarà fàcil…

Corb. Leo Timmers. Editorial Bromera

En Corb és negre. Negre com el carbó, tan negre que fa por. El Corb no entén perquè els altres ocells tenen un plomatge tan cridaner i ell un color tant lleig.  Per això, intenta canviar el seu aspecte i convertir-se en un d’ells. Aquest conte ensenya que cal que ens acceptem tots tal com som.

El color de mi piel. Pat Thomas. Ilustrado por Lesley Harker. Editorial Juventud.

Aquest conte parla del racisme. De manera senzilla i serena explora les pors, les preocupacions i els interrogants que envolten aquesta temàtica.

L’aneguet lleig. Hans Christian Andersen.  M. Àngels Comella Olivé (il·lustradora) (Pots trobar versions d’aquest conte editats per altres editorials)

Una mare ànega té tot de pollets de color groc molt bonics. Però de l’ou més gros en surt un pollet gris de qui tothom se’n riu. L’aneguet, trist i cansat de les burles dels altres, decideix marxar. El conte ens parla de la solitud, del dolor, de la pressió de l’entorn, el desencant, dels complexos, de la innocència i també de la paciència, la constància, la resistència i la capacitat d’il.lusionar-nos.

Això és casa meva. Marcus Pfister.

El nen ha dibuixat una línia amb guix. Darrere d’aquesta línia és casa seva! Un lloc on ningú té dret d’entrar.
Però el conill, el cargol, la fulla d’arbre i els núvols Se’n riuen de les fronteres…

Jérôme Ruillier reflecteix de forma sorprenent i suggestiva els valors de l’amistat i la multiculturalitat enfront dels prejudicis i la xenofòbia. «Personatges esquemàtics creats amb cartolines i simples trames de colors són capaços de transmetre les claus de la convivència».

• Generositat

Ovejita dame lana. Isabel Minhós Martins, Yara Kono. Editorial Kalandraka

La història té molt de ritme, ja que es repeteix el joc de preguntes i respostes entre el nen i l’ovella, acompanyades sempre amb la rima. Però a més, la història és un acte de generositat i amistat, tant de l’ovella que es deixa tallar la llana, com per part del nen, que utilitzarà la llana per teixir-li una gorra, un jersei i uns guants.

La poma vermella. Feridun Oral. Editorial Juventud

És la història d’un conillet famolenc que buscava menjar desesperadament enmig d’un bosc nevat. Finalment, va trobar una poma vermella que penjava dalt d’un arbre però, per més que saltava, no hi podia arribar. El conill, decidit a aconseguir la poma, demanarà ajuda a diferents animals del bosc. Una mussaranya, una guineu i un ós intentaran donar un cop de mà al conill en una relat que reflecteix la importància de l’esforç col·lectiu i els beneficis de la generositat.

• Convivència i resolució de conflictes

El papa, la mama, l’Aina i jo. Jérôme Ruillier. Editorial Joventut

El Papa, la Mama, l’Aina i jo ens estimem molt. Però això no impedeix que de vegades ens enfadem… Un àlbum que il·lustra en poques paraules però amb gran sensibilitat i intel·ligència les relacions personals.

La Picabaralla. Claude Boujon. Editorial Corimbo

Hi havia una vegada, dos caus veïns. En un vivia el senyor Bruno, un conill marró; en l’altra, el senyor Grimaldi, un conill gris. Al principi de la seva convivència, s’entenien d’allò més bé. Cada matí se saludaven amablement: -Bon dia ,senyor Bruno deia el conill gris . -Bon Dia tingui vostè, senyor Grimaldi deia el conill marró. Però un dia, les coses van començar a canviar …

Tu sí que m’estimes, Berta! Autora Júlia Prunés Massaguer, Il·lustrador Oriol Galí Mascarilla. Editorial Omniabooks.

La Berta és una nena fantàstica, s’estima moltíssim els seus amics, viu amb 4 animalons: la Piula, el Quisso, el Tip i la Mixa, que s’estimen com si fossin germans. Una tarda, al tornar de l’escola, se’ls troba a tots 4 ben pansits i enfadats! La Berta, que en sap molt d’aquestes coses… els ajuda a resoldre el seu conflicte, els fa de mediadora.

Les tres bessones fan les paus (Una mirada al món) Roser Capdevila (Autor), Carles Capdevila(Autor) Las editoriales CROMOSOMA, ICARIA y la ONG INTERMÓN OXFAM

L’Ana i la Teresa estan dolgudes: El David només ha convidat a l’Elena a la seva festa d’aniversari… I això provoca que les tres tinguin una bona baralla! Però el que no saben les nenes és que la bruixa avorrida té altres plans per a elles; les enviarà a la gran final de “Aquí, tot val”, el concurs més atrevit del món. Allí, les tres s’adonaran que és important dialogar i fer les paus…

El senyor NO. Antònia Farré i Agusti Farré. Editorial Arola

El senyor No és un conte adreçat als infants amb la idea de potenciar l’’escolta i el diàleg per facilitar la convivència. Un personatge antipàtic que diu que no a tot fins al punt que no permetrà que se celebri la festa major. La canalla a partir del treball en equip, el diàleg, la comunicació, en definitiva, aconseguiran que el senyor NO no es surti amb la seva.

Dos ratones, una rata y un queso. Claudia Rueda. Editorial Océano Travesía

Dos petits ratolins morts de fam es barallen per un formatge groc i pudent, fins que una rata vella i astuta els proposa una assenyada forma de solucionar la seva disputa . Serà que els que parteixen i comparteixen sempre es queden amb la millor part ?

Ei, que t’enfades? Esther Giménez Cruz, Lidia Carretero Alcolea, Dafne Corte Salvaña. Eumo editorial

L’Òliver té 5 anys. És un nen divertit i alegre… i molt vergonyós. Però li agraden molt les olives i, quan en menja, guanya la seguretat i la confiança que li calen per fer tot allò que es proposa.

«Els contes de l’Òliver» és una col·lecció adreçada a nens i nenes de 5 a 7 anys, que presenta situacions quotidianes en les que pot sorgir algun conflicte emocional. Mitjançant la identificació amb el protagonista, els lectors aprendran a resoldre els conflictes de manera positiva i cada vegada més autònoma

• Por i valentia

Allà on viuen els mostres. Maurice Sendak (Autor i il·lustrador)) Ediciones Alfaguara, S.A

És un clàssic vigent avui dia perquè retrata amb gran expressivitat els temors i desitjos de la nostra infància: els nostres monstres, les rebequeries, la por a l’abandonament,…

Ui, quina por!  Estel Baldó, Rosa Gil  i Maria Soliva. Editorial Barcanova

Es un conte que parla de la por. Presenta una família amb les seves mascotes i explica les pors que tenen cada un d’ells.  Aquest llibre ens pot ajudar a mostrar als més petits, que tant ells, com a adults i animals, poden témer a qualsevol cosa i que no se n’han d’avergonyir. Al final, el llibre els fa veure que amb ajuda poden espantar a la por.

El peix irisat i la cova dels monstres marins. Marcus Pfister. Editorial Beascoa.

Un peix de l’escull està malalt i necessita una alga curativa que es troba a la temuda cova dels monstres marins. El peix Irisat s’ofereix voluntari per emprendre l’aventura malgrat els perills que l’esperen… Una nova aventura del peix Irisat que ens ensenya a ser valents i a ajudar els altres.

La gota i el cirerer. Mario Satz. Editorial Babulinka Books.

Aquest llibre obre un espai meravellós per parlar de la por a les pèrdues o de les separacions però també, als canvis d’escola, de cercles d’amics, de l’entorn i fins i tot a la pròpia por de créixer i deixar de ser nens. Aprendre a entendre-la i acceptar-la és fonamental per seguir avançant amb autoconfiança i autoestima. I aquest llibre permet abordar-ho amb delicadesa i poesia mitjançant una història tendre i original.

Ben el valent. Mathilde Stein. Fund. Intermon oxfam

Ben té por de tot: de la noia que es cola al forn, de la gent que es riu d’ell, en particular, del fantasma que hi ha sota el seu llit. Quan busca ajuda, Ben descobreix que és molt més valent del que ell creia.

L’illa de les carícies. Norac, Carl. Editorial Corimbo

La Lola té por perquè és el primer dia que es queda sola a casa. S’avorreix i té por de no rebre carícies, té por de no rebre amor.

• Justícia

Tinc dret  a ser nen. Serres, Alain i Fronty, Aurelia. Editorial Blume.

Coneix, aprèn i comprèn els drets dels nens de la veu de nens de tot el món i de qualsevol condició a través d’artístiques il·lustracions i d’un text amb un marcat caràcter poètic. Un conte que fa referència als drets que haurien de gaudir tots els infants del món.

Tots naixem lliures.  Amnistía internacional. Ed.Molino

Cada home, dona i infant d’aquest planeta està protegit per 30 articles especials: la Declaració Universal dels Drets Humans. Tant se val on visquem, qui siguem…Aquests són els nostres drets, i ningú no té permís per prendre’ns-els. Aquesta singular compilació ha estat publicada juntament amb Amnistia Internacional per celebrar el 60è aniversari de la firma de la Declaració Universal dels Drets Humans, i descriu bellament cada article acompanyat d’una il·lustració feta per un recorregut artista internacional.

Em dic Asetu: Els Drets dels Infants. Teresa Sabaté Rodié. Editorial Salvatella

Què entenem per drets? Els drets són normes legals que regulen les relacions entre les persones. Dins d’aquestes normes, hi ha els drets del infants, que són els que tots els nens i les nenes tenen pel sol fet de ser infants. N’hi ha deu. El primer diu que l’infant ha de gaudir de tots els drets reconeguts, descartant tota consideració de raça, de color, de sexe, de llengua, de casta, de religió, d’opinió política o altres opinions, d’origen nacional o social, de posició econòmica, de legitimitat o de qualsevol altra situació.

• Igualtat

¿Por qué somos de diferentes colores? Lluís Filella (Autor), Carmen Gil (Autor) Editorial Parramon

Aquesta història ens convida a anar d’excursió amb la Marta,en Kaelo i un simpàtic grup de Nens i Nenes. Alguns tenen  la pell blanca, altres més fosca i alguns completament negra, però tots tenen ganes de passar-ho bé i de descobrir junts a que es deuen els diferents colors de pell. No obstant això, la conclusió és clara: les diferències de cada un només han de servir per unir-nos i saber viure bé els uns amb els altres.

Les Tres Bessones (Una mirada al món) Ricardo Alcantara (Autor), Roser Capdevila (Il·lustrador) Las editoriales CROMOSOMA, ICARIA y la ONG INTERMÓN OXFAM.

L’Anna, la Teresa i l’Helena descobriran ben aviat que això d’anar vestides com van elles, aconseguir dedicar-se a la professió que vulguin, decidir per elles mateixes, i d’altres coses que troben normals, fa un temps no ho eren gens… També sabran que la igualtat entre homes i dones al seu país s’ha aconseguit gràcies a l’esforç de persones que han lluitat -i encara lluiten- per aquesta igualtat. I que a d’altres països no tenen tanta sort, perquè les nenes i les dones no hi tenen els mateixos drets que els homes…

EL TREBALL EN EQUIP: LES CINC CLAUS DEL TREBALL EN EQUIP

Les cinc claus del treball en equip

Aida Corón BARCELONA 22|04|2014

Isabel Aguilera, exdirectora general de Google Espanya i Portugal, situa la col·laboració i la competitivitat com un dels pilars bàsics per a la millora personal i l'assoliment dels objectius amb èxit

La carrera cap a l'èxit passa per col·laborar.

LES CLAUS

La formació dels futurs professionals ha de fomentar els valors col·laboratius i treball en grup

Un equip amb perfils diversos ajuda a equilibrar la feina i a ser crítics amb els avenços diaris

Un bon ecosistema col·laboratiu inclou eines de treball adequades i un espai lliure on debatre

El grup ha de tenir un líder capaç de dirigir els seus membres i de detectar els errors d'estratègia

“La gent considera que col·laborar icompetir no poden anar de la mà. Jo crec que sí, perquè podem aprendre els uns dels altres i perquè és un win-win bo pels clients i per alsnegocis”. Que faci aquesta afirmació una empresària amb experiència en càrrecs directius d’empreses com Google, General Electric i NH Hotels, com ho fa Isabel Aguileraés un senyal. I per si algú continua creient que és preferible treballar sol, l’executiva espanyola posa un exemple molt senzill: “Per què volen en grup els ocells? Perquè és més eficient. Nosaltres també hem d’aprendre a ser més eficients treballant en equip”. En l’últim TEDxEsade, Aguilera posa sobre la taula la importància de col·laborar i marca cinc pilars bàsics per a la millora grupal i personal.

1. Un nou model educatiu 
“La col·laboració és quelcom que s’adquireix gràcies a l’educació”, sentencia Isabel Aguilera. Si la formació que es rep al llarg de la infància i la joventut no inclou valors col·laboratius, l’actitud que una persona tindrà a la seva vida professional serà individualista. Ella identifica en el sistema educatiu un buit pel que fa a la “generositat, reconeixement i escolta dels altres, capacitat resolutiva, i humanitat”. Uns valors que només es poden fomentar amb un programa que inclogui el “desenvolupament de les habilitats i capacitats idònies per generar l’ecosistema col·laborador”.

2. Diversitat en l’entorn de treball 
“El talent i els mèrits han de ser la base per a la selecció dels futurs professionals”, assenyala Aguilera. L’empresària considera que el gran error de les companyies està a allistar gent “per a tota la vida”, quan els directius podrien treure profit de les potencialitats de cada persona enfocant-les a projectes concrets. Així doncs, el seu consell és canviar la tendència i ser més funcionals: “El cap ha de pensar que cada objectiu té unes necessitats, pel que l’equip per aconseguir-lo ha de ser creat expressament per a ell”.

L’avantatge que els professionals que passen de manera transitòria per a una companyia és de créixer en l'àmbit personal. “Només així podrem nodrir-nos del que és bo de cada persona que coneixem”, puntualitza.

3. Infraestructures adaptades a l’ecosistema 
L’atmosfera ha de propiciar el treball col·laboratiu i la base implica oferir uns recursos tecnològics i un espai adequats. “La tecnologia ha de donar accés a la informació i ha de servir per monitoritzar els avenços, corregir errors i garantir que l’objectiu final és igual per a tots”, explica l’empresària, “mentre que un bon espai de treball facilita la interacció dins l’equip”. El resultat és el que ella defineix com una “atmosfera bona, lliure i on tot el món té accés al coneixement i la possibilitat d’exposar opinions per debatre”.

4. Jerarquia sense autoritarismes 
Donada la diversitat d’especialitzacions en un equip, tenir una estructura on cada persona té un càrrec definit i afí a la seva preparació és una qüestió de lògica i optimització del treball. Però aquesta divisió de les tasques no ha d’implicar hermetisme, sinó que ha de ser el que enriqueixi els avenços diaris. L’opinió d’una persona aliena a les rutines diàries pot ser la visió externa que detecti un error important. Per això,Isabel Aguilera no dubta a recordar que “la igualtat no és útil per a lacol·laboració”.

5. Un líder visionari i inspiracional 
La persona que adquireix el rol de líder ha de tenir clar quina és la fita principal de l’equip i tenir visió de futur. Entre les habilitats que ha de tenir, Aguilera destaca les següents: “Detectar la millor estratègia per a la companyia, trobar i corregir els possibles errors, i ser crític i visionari”.

A més a més, ha de tenir la capacitat de trobar aliats, dosificant la informació pròpia del projecte i de la companyia que es fa pública. És a dir, “ha de ser un talent que pugui contribuir a la competitivitat sana, compartint el fet necessari per a la millora de l’equip”. I l'empresària afegeix un últim requisit indispensable: “No tenir por, saber afrontar el risc i inspirar la resta de companys”.

T'ha interessat aquest contingut?

EL TREBALL EN EQUIP: EL JOC DELS HOMES LLOP

Jocs: Homes llop de Castronegro.

Mecànica: papers secrets, votació, persuasió, presa de decisions per consens de grup i finalment l'eliminació

Tema:
Licantropia s'ha estès en un petit poble, uns quants dels veïns convertit en homes llop menjant els camperols. Durant la nit, els homes es reuneixen Wolf a devorar a un dels veïns, durant el dia s'organitza el linxament de l'habitant que ha aixecat més sospites de ser un home llop. Homes llop té com a objectiu posar fi a tots els poble indetectat i el final de veïns amb infecció. Per a aquest compte amb l'ajuda dels curiosos personatges: vidents, gafes, paletes, el LoboHamster, el mitomaniaco, el de Hunter, la noia...

La mecànica és molt simple i divertit clarament 'inspirat' la clàssica màfia. Primer és triar un moderador, que prendrà el pes organitzativa del joc (solen triar el primer eliminat del joc anterior). Llavors es reparteix en secret a cada jugador una carta que representa el seu costat (els homes llop o pagesos), o un caràcter especial. La nit que arriba, el moderador fa prop de totes les mirades i crides per homes llop. En silenci i fer menys soroll possible per no ser traït, triar una víctima que és eliminat. Arriba a instàncies del moderador nou a tancar els ulls i el dia. Ara tots els jugadors despertar-se i començar a acusacions (hàbilment manipulats pels home llop que se sap que l'altre) sobre qui és un home llop. Els més votats passa a ser linxat i eliminat, per tant, tornar a començar un nou cicle, dia/nit... així fins a un sol costat.

Per donar més interès al joc, les diverses edicions introduir caràcters especials. Per exemple, l'edició a la noia, que obre els ulls en secret durant la nit, o el caçador, que pot prendre venjança si és mort.

Com es pot imaginar és un joc molt social que promou la total interacció entre el grup, les nostres capacitats de persuasió, manipulació, engany, traïció... Vinga, que prengui el pitjor que portem dins, però fer-nos passar molt bé, riure s'ha assegurat. Per això és un joc que depèn totalment de la seva playgroup és divertit, obert i Joker, suau a abstenir-se. També és important que el moderador és capaç de suportar amb elements d'agilitat i l'ordre. També cal destacar que forçarà mecanisme d'eliminació d'esperar entre jocs i pot ser un revés per als més impacients.