Les cinc claus del treball en equip
Isabel Aguilera, exdirectora general de Google Espanya i Portugal, situa la col·laboració i la competitivitat com un dels pilars bàsics per a la millora personal i l'assoliment dels objectius amb èxit
La carrera cap a l'èxit passa per col·laborar.
LES CLAUS
La formació dels futurs professionals ha de fomentar els valors col·laboratius i treball en grup
Un equip amb perfils diversos ajuda a equilibrar la feina i a ser crítics amb els avenços diaris
Un bon ecosistema col·laboratiu inclou eines de treball adequades i un espai lliure on debatre
El grup ha de tenir un líder capaç de dirigir els seus membres i de detectar els errors d'estratègia
“La gent considera que col·laborar icompetir no poden anar de la mà. Jo crec que sí, perquè podem aprendre els uns dels altres i perquè és un win-win bo pels clients i per alsnegocis”. Que faci aquesta afirmació una empresària amb experiència en càrrecs directius d’empreses com Google, General Electric i NH Hotels, com ho fa Isabel Aguileraés un senyal. I per si algú continua creient que és preferible treballar sol, l’executiva espanyola posa un exemple molt senzill: “Per què volen en grup els ocells? Perquè és més eficient. Nosaltres també hem d’aprendre a ser més eficients treballant en equip”. En l’últim TEDxEsade, Aguilera posa sobre la taula la importància de col·laborar i marca cinc pilars bàsics per a la millora grupal i personal.
1. Un nou model educatiu
“La col·laboració és quelcom que s’adquireix gràcies a l’educació”, sentencia Isabel Aguilera. Si la formació que es rep al llarg de la infància i la joventut no inclou valors col·laboratius, l’actitud que una persona tindrà a la seva vida professional serà individualista. Ella identifica en el sistema educatiu un buit pel que fa a la “generositat, reconeixement i escolta dels altres, capacitat resolutiva, i humanitat”. Uns valors que només es poden fomentar amb un programa que inclogui el “desenvolupament de les habilitats i capacitats idònies per generar l’ecosistema col·laborador”.
2. Diversitat en l’entorn de treball
“El talent i els mèrits han de ser la base per a la selecció dels futurs professionals”, assenyala Aguilera. L’empresària considera que el gran error de les companyies està a allistar gent “per a tota la vida”, quan els directius podrien treure profit de les potencialitats de cada persona enfocant-les a projectes concrets. Així doncs, el seu consell és canviar la tendència i ser més funcionals: “El cap ha de pensar que cada objectiu té unes necessitats, pel que l’equip per aconseguir-lo ha de ser creat expressament per a ell”.
L’avantatge que els professionals que passen de manera transitòria per a una companyia és de créixer en l'àmbit personal. “Només així podrem nodrir-nos del que és bo de cada persona que coneixem”, puntualitza.
3. Infraestructures adaptades a l’ecosistema
L’atmosfera ha de propiciar el treball col·laboratiu i la base implica oferir uns recursos tecnològics i un espai adequats. “La tecnologia ha de donar accés a la informació i ha de servir per monitoritzar els avenços, corregir errors i garantir que l’objectiu final és igual per a tots”, explica l’empresària, “mentre que un bon espai de treball facilita la interacció dins l’equip”. El resultat és el que ella defineix com una “atmosfera bona, lliure i on tot el món té accés al coneixement i la possibilitat d’exposar opinions per debatre”.
4. Jerarquia sense autoritarismes
Donada la diversitat d’especialitzacions en un equip, tenir una estructura on cada persona té un càrrec definit i afí a la seva preparació és una qüestió de lògica i optimització del treball. Però aquesta divisió de les tasques no ha d’implicar hermetisme, sinó que ha de ser el que enriqueixi els avenços diaris. L’opinió d’una persona aliena a les rutines diàries pot ser la visió externa que detecti un error important. Per això,Isabel Aguilera no dubta a recordar que “la igualtat no és útil per a lacol·laboració”.
5. Un líder visionari i inspiracional
La persona que adquireix el rol de líder ha de tenir clar quina és la fita principal de l’equip i tenir visió de futur. Entre les habilitats que ha de tenir, Aguilera destaca les següents: “Detectar la millor estratègia per a la companyia, trobar i corregir els possibles errors, i ser crític i visionari”.
A més a més, ha de tenir la capacitat de trobar aliats, dosificant la informació pròpia del projecte i de la companyia que es fa pública. És a dir, “ha de ser un talent que pugui contribuir a la competitivitat sana, compartint el fet necessari per a la millora de l’equip”. I l'empresària afegeix un últim requisit indispensable: “No tenir por, saber afrontar el risc i inspirar la resta de companys”.
1. Un nou model educatiu
“La col·laboració és quelcom que s’adquireix gràcies a l’educació”, sentencia Isabel Aguilera. Si la formació que es rep al llarg de la infància i la joventut no inclou valors col·laboratius, l’actitud que una persona tindrà a la seva vida professional serà individualista. Ella identifica en el sistema educatiu un buit pel que fa a la “generositat, reconeixement i escolta dels altres, capacitat resolutiva, i humanitat”. Uns valors que només es poden fomentar amb un programa que inclogui el “desenvolupament de les habilitats i capacitats idònies per generar l’ecosistema col·laborador”.
2. Diversitat en l’entorn de treball
“El talent i els mèrits han de ser la base per a la selecció dels futurs professionals”, assenyala Aguilera. L’empresària considera que el gran error de les companyies està a allistar gent “per a tota la vida”, quan els directius podrien treure profit de les potencialitats de cada persona enfocant-les a projectes concrets. Així doncs, el seu consell és canviar la tendència i ser més funcionals: “El cap ha de pensar que cada objectiu té unes necessitats, pel que l’equip per aconseguir-lo ha de ser creat expressament per a ell”.
L’avantatge que els professionals que passen de manera transitòria per a una companyia és de créixer en l'àmbit personal. “Només així podrem nodrir-nos del que és bo de cada persona que coneixem”, puntualitza.
3. Infraestructures adaptades a l’ecosistema
L’atmosfera ha de propiciar el treball col·laboratiu i la base implica oferir uns recursos tecnològics i un espai adequats. “La tecnologia ha de donar accés a la informació i ha de servir per monitoritzar els avenços, corregir errors i garantir que l’objectiu final és igual per a tots”, explica l’empresària, “mentre que un bon espai de treball facilita la interacció dins l’equip”. El resultat és el que ella defineix com una “atmosfera bona, lliure i on tot el món té accés al coneixement i la possibilitat d’exposar opinions per debatre”.
4. Jerarquia sense autoritarismes
Donada la diversitat d’especialitzacions en un equip, tenir una estructura on cada persona té un càrrec definit i afí a la seva preparació és una qüestió de lògica i optimització del treball. Però aquesta divisió de les tasques no ha d’implicar hermetisme, sinó que ha de ser el que enriqueixi els avenços diaris. L’opinió d’una persona aliena a les rutines diàries pot ser la visió externa que detecti un error important. Per això,Isabel Aguilera no dubta a recordar que “la igualtat no és útil per a lacol·laboració”.
5. Un líder visionari i inspiracional
La persona que adquireix el rol de líder ha de tenir clar quina és la fita principal de l’equip i tenir visió de futur. Entre les habilitats que ha de tenir, Aguilera destaca les següents: “Detectar la millor estratègia per a la companyia, trobar i corregir els possibles errors, i ser crític i visionari”.
A més a més, ha de tenir la capacitat de trobar aliats, dosificant la informació pròpia del projecte i de la companyia que es fa pública. És a dir, “ha de ser un talent que pugui contribuir a la competitivitat sana, compartint el fet necessari per a la millora de l’equip”. I l'empresària afegeix un últim requisit indispensable: “No tenir por, saber afrontar el risc i inspirar la resta de companys”.
T'ha interessat aquest contingut?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada